Llibreta

Un dels objectes que em va fer més il·lusió obtenir va ser la llibreta del compte corrent xinès, sobretot pel què vaig suar per obtenir-la!!!
I és que els Bancs de la Xina t’hi pot passar de tot!
Aquí en teniu tres exemples:
-Que vagis a obrir un compte corrent, facis la cua, i quan arribis a la taquilla no puguis obri-lo perquè aquell dia s’han acabat les llibretes.
-Que vagis a actualitzar la llibreta, no trobis cua, no et demanin cap paper i t’ho facin en un segon per la guixeta. Llavors, trobis algun error en les anotacions de la llibreta, demanis explicacions i t’exigeixin el passaport, fotocòpia del passaport i alguna cosa més… i com que no ho portes en aquell moment, et quedis amb les ganes de saber què ha passat en el teu compte corrent.
-Que vagis a canviar euros a dollars americans. Preguntis al de seguretat què has de fer, aquest li pregunti a una noia del banc, aquesta a un altre empleat del banc i entre tots quatre ompliu un formulari i et posin a la cua VIP. Que aquell dia la cua VIP s’estanqui, vagi més ràpid la cua dels “simples mortals” i al cap d’una hora de cua, el noi de la guixeta et digui que aquesta operació al banc només la poden fer els xinesos (i tu pensis a què coi es dediquen els tres tios del banc que t’han ajudat a omplir el formulari i com és que una setmana després segueixen treballant allà!)

Aquestes tres històries estan basades en fets reals on no han estat alterats per mantenir l’anonimat ni el lloc ni les persones intervinents: m’han passat a mi a Guangzhou l’any 2007.

Qualsevol nit pot sortir el sol

(Versió rumbera de la ja clàssica cançó de Jaume Sisa. Oh benvinguts, passeu, passeu! Que casa meva és casa vostra…si és que hi ha cases d’algú)

Cremes

Poc abans de venir cap aquí, vaig anar a un fantàstic casament.
El treball m’havia impedit anar a la platja o estar en una terrasseta prenent el sol, així que vaig haver de recórrer a una crema bronzejadora.

Em vaig presentar al casament, amb un modelet, complements i pentinat (sota els atents i savis consells de la meva mare i la meva àvia) i el meu nou bronzejat. Tot va anar perfecte i tothom em va exhaltar el meu fantàstic “moreno” i com n’estava de guapa aquell dia.
Ara ja fa uns mesos de tot això…
La feina a la Xina i aquest coi de sol que mai no apareix m’han fet perdre el bronzejat, i la xafogor no facilita que et vingui de gust afegir-te cremes al cos.
De totes maneres, ja fa dies que vaig visitant botigues de cosmètics per veure què hi tenen… La majoria de productes són els mateixos però pel que fa a la categoria de “cremes per canviar el color de la pell, només n’hi ha d’un tipus: per tornar-se blanca!!!! Ho dic en femení expressament, perquè sembla que això és una cosa només de dones i noies. Als anuncis a la tele xinesa surten totes amb un blanc que ni els guiris de Barcelona abans de tornar-se gamba. En canvi, ells no passa res…

Fa gràcia, al Mediterrani tots obsessionats per bronzejar-nos i aquí per emblanquir-se.

El meu equip

Ara fa tot just un mes que sóc aquí.
Ja he començat les activitats socialitzadores: les classes de xinès (per relacionar-me amb els locals) i l’entrenament de futbol (per fer exercici i relacionar-me amb les expatriades).
És tant curiós que unes noies facin futbol que apareixen (jo encara no hi era!) a les revistes i webs de l’actualitat de la ciutat.

l’equip femení de futbol

Vitamina Sol

Paraigües (II)

El cap de setmana passat vaig descobrir una nova funció del paraigües: és una arma de destrucció massiva.
Va ser un cap de setmana estrany perquè l’amenaça del tifó Pabuk, va obligar als ciutadans i ciutadanes de Hong Kong a tancar-se a casa. Al final no n’hi va haver per tant i malgrat que va anar plovent xirimiri al llarg del cap de setmana, tothom es va decidir a sortir a passejar… això sí tots ben assortits de paraigües.
Hong Kong ja és una bogeria de per sí, però sobrepassa qualsevol nivell quan tothom va armat amb un paraigües: Et passen per tots els costats, a una velocitat increíble i sense mirar si hi ha algú o no!!!!
I el pitjor és que, la diferència d’alçades fa que totes les punxes dels paraigües t’apuntin als ulls i que la única manera d’evitar-les sigui amb moviments tipus Neo de Matrix!!!

ain’t no sunshine

Força Barça

Mission Hills Invitation XI 0 – 4 FC Barcelona – Goles

Pels que no vau poder ser al partit com ara jo, us ensenyo un dels prodigis de la globalització: Un partit del Barça, a Hong Kong retransmès en àrab!

Però no patiu que els primers 30 segons s’entenen fàcilment (almenys per aquells que tenim el que es diu “do de llengües!)

Pabuk

Tifó afecta al FC Barcelona

Aquest és el veritable resum del què ha estat el Pabuk (el tifó que va fer suspendre el partit del Barça que vaig anar a veure a Hong Kong): molt soroll per a no res

Paraigües

Sempre havia pensat que els paraigües servien per parar l’aigua, i els parasols per parar el sol.
La meva estada a la Xina m’ha servit per adonar-me que els paraigües paren el sol.
Ja sigui un sol espatarrant, ja sigui un resol, aquí tothom, però sobretot totdon, es mou amb un paraïgues per parar el sol.

No tot serveix pel que sembla que serveix.

walking on sunshine

llanterna

 

Les llanternes serveixen per il·luminar els llocs foscos.
Però el dilluns, vaig descobrir que poden servir per intentar contrarestar els malfactors:
Durant el Concert que els The Cure van oferir al World Asia Expo, un noi es va posar maliciosament en una cantonada que feien les escales de la graderia (sense molestar ningú) i li va aparèixer un de seguretat que per fer-lo fora li anava fent pampallugues amb una mini-llanterna de mà.

Us ho podeu imaginar? Creieu que es pot aturar algú d’una malifeta simplement amb unes pampallugues? És clar que no! Per això l’altre no li feia ni cas!

De cop, una parella emocionada pel moment del concert, es va aixecar de la graderia (on només pots estar sentat) i van començar a moure els seus cossos al ritme de la música. Lògicament, va aparèixer un altre noi de seguretat i va començar a fer-los pampallugues (amb el conseqüent passotisme de la parella).
Els de seguretat, però, seguien amb les pampallugues i els altres… vinga ballar!

Un segon després, la cosa se’ls va descontrolar: Com si els The Cure estiguessin compinxats amb els seus fans, en aquell precís moment van tocar seguits Inbetween days, Friday I’m in love i Just like heaven ! La gent va embogir! Tota la graderia en peus!!! Saltant i ballant! Quin gran moment de la història de la música!!! I quin gran moment de la llantera!!!!

Perquè això és el més bo de tot: ells seguien amb les pampallugues!!
Ara! tothom va poder ballar el que va voler… i el noi de les escales també!

Inbetween days – The Cure live in Hong Kong (30.07.2007)

mocadors de paper

Abans d’un viatge, es sol pensar en els objectes que es necessitaran i de seguida et vénen el cap coses com el passaport, el visat, les vacunes, la maleta,…
I malgrat que tot això és necessari, la primera cosa que esdevé indispensable a la Xina són els mocadors de paper.
A Barcelona, només els utilitzava pel que diu el nom (per mocar-se) i només els agafava quan sabia que anava al cinema a plorar.
Aquí o bé hi són pertot arreu, o bé t’agradaria que hi fossin i per tant te’ls emportes a tot arreu. M’explico:
Als restaurants, no et donen tovallons (ni de roba, ni de paper), sino que et donen mocadors. Te’ls trobes de tots els colors, amb logos dels llocs on vas, en un format molt pràctic. Per això, els acabes agafant per quan vas als llocs on t’agradaria que hi fossin.
I quins són aquests llocs? Doncs bàsicament els lavabos!!! Per això en la foto sembla que faci col·lecció, però és per evitar mals majors
Així que a part de la xafugor, em trobo envoltada de mocadors o pensant en mocadors.
Qui m’ho havia de dir!!!

PD: dels lavabos en parlaré més endavant quan estigui física i psíquicament preparada (i vegi que vosaltres també!)

shine

cançons 歌gē

Aquestes són les cançons que anireu trobant als meus posts, relacionades amb sunshine, el sol…

good day sunshine

shine

walking on sunshine

Ain’t no sunshine

sol solet

Vitamina Sol

Qualsevol nit pot sortir el sol

Rayando el sol

El meu país és tant petit que quan el SOL se’n va a dormir…

Black Hole Sun

She’s only happy in the Sun

Cuando brille el sol

Gran Sol

Que no s’apagui la llum…

Sunshine

Let the sunshine in

in da sun

The House of the Rising sun

here comes the sun,

Antes que ver el sol

14 years