El JBB em va dir que s’havia adonat que s’havia fet gran el dia que jo vaig abandonar el sunshine de la meva correspondència electrònica. Aquell simple gest ens havia fet entrar en una altra època: la dels correus electrònics amb noms i cognoms propis, i per tant, la de fer servir Internet per coses oficials i serioses.
Per això per aquest blog recupero el sunshine, com a símbol de l’altra època que crec no haver abandonat. Però aquesta vegada serà sunshine en la seva acepció xinesa: yáng guāng. Perquè serà des de la Xina des d’on publicaré la majoria de posts i perquè vull que totes i tots recuperem aquell esperit amb què vam conèixer Internet: una eina per jugar, fer créixer el nostre enginy i utlitzar noms com sunshine.
I com a final d’aquesta inauguració, acabo amb la clàssica cita d’un poeta. Es tracta del gran ídol de masses, el meu amic HSP, que em va dedicar aquests rodolins abans de venir aquí:
Què carai fa la Marina
Que de cop se’n va a la Xina?
Se’ns en va amb el Gerard
Per a un període molt llarg.
A la ciutat de Guangzhou,
De xinès no en sap ni mu.
Montarà un despatx d’advocats
Que ens deixarà bocabadats.
Com que molt bé li anirà
No sabem si tornarà.
Com els xinos no saben dret
se’n fartarà de posar plets.
I nosaltres a l’ICAB
quedarem tots fets un nyap,
El dia menys pensat
ens presentem tots plegats
A celebrar un comitè
Amb arròs, “rollitos” i un bon te.
阳光 yáng guāng 