Tancat per vacances

Tal i com he vist que fèieu vosaltres durant el mes d’agost, per l’11 o pel 24, us copio i tanco per vacances.
Aquí a la Xina les vacances funcionen per setmanes: la de la Festa Nacional (ara a l’octubre), la d’any nou (al Febrer) i la del treballador (al mes de maig).
Així que no vull cap mena de comentari quan us digui que desconnecto durant una setmana i me’n vaig a

Vosaltres que podeu, aneu-hi! (II)

Quina sort que teniu!!!

Primer l’11 i ara la Mercè!!!

Aprofiteu i aneu a tot al que pogueu del BAM

La cançó d’avui és Gran Sol de Marlango, a petició de l’ETM.

Tifó Whipa

Font de la foto: imatge satèlit – AP- El País Digital

Aquesta és temporada de tifons, i ara en toca un a Shanghai, però no cal que patiu perquè em queda lluny.

Segons les informacions rebudes, Shanghai i les províncies de Zheijang i Fujian es preparen per rebre el tifó i sembla que podría afectar les ciutats de Zheijang, Wenzhou, Taizhou i Jinhua. Però en tocar terra sembla que a perdut força.

Cuando brille el sol

uniforme

La meva casa de Guangzhou està a una de les Universitats.
Durant el mes de juliol i agost tot ha estat tranquil.
Amb el setembre, però, han començat les classes i això vol dir que comença la primera lliçó dels i les estudiants: la disciplina.
A mi m’agradaria seguir llevant-me amb el so dels ocells com feia fins ara, però em toca despertar-me entremig dels crits de “ni jao!” i “un, dos, tres, quatre… un, dos, tres, quatre…”
La part bona és que així cada matí repasso els números com si estigués a la classe de xinès.

Com que una imatge val més que mil paraules, us deixo amb aquest video.

La cançó d’avui és: She’s only happy in the Sun del meu estimat Ben Harper, a petició del NWA

taxi

Aquesta ciutat és enorme!!! I per qualsevol cosa es formen embussos!!!

Per això, l’autobús no acaba de ser un bon mitjà de transport perquè van massa plens i sempre queden aturats enmig dels embussos. A més, no he tingut temps d’aprendre’m els recorreguts. Només sé que en general, el 245 és el que em va millor. El 66 també, però crec que em portaria massa records agafar-lo…

Pel que fa al metro, no arriba on jo visc (tot i que han promès que l’allargaran! I deu ser veritat perquè part del recorregut està en obres!).

Així que, agafo el taxi per anar amunt i avall de la ciutat.

La veritat és que anar en taxi és prou entretingut: la majoria tenen tele! Però te la posen sense volum mentre el conductor va escoltant la radio xinesa… Normalment m’assec al darrere i observo la ciutat, però ara que ja xapurrejo xinès, em poso davant, al seient del costat del conductor (que sempre m’obliga a posar el cinturó)per parlar-hi una estona. No ens podem dir gaires coses, però entre que ell pregunta… jo entenc el que em vol dir… li respon… ell no m’entén… li torno a repetir… m’entén … etc etc, ens entretenim mentre arribem a la meva destinació.

Black Hole Sun
Versió Jazz de la gran cançó de Soundgarden

Paraigües (III)

Més coses sobre els usos dels paraigües…

Si sumes l’ús del paraigües com a para-sol amb l’obsessió per estar blanc, i tot això ho eleves a l’enèssima potència, et trobes en la situació en què jo em vaig trobar ara fa dues setmanes:

Vaig compartir el taxi amb dues conegudes cantoneses i com que era hora punta, lògicament vam trobar un petit embús. El cotxe anava lent i s’atura per moments. Com que aquell dia havia sorit el sol, els raigos entraven per la finestra.

Podria ser la imatge de qualsevol cua rutinària de qualsevol lloc del món, però tot es va capgirar en un moment:

Una de les meves acompanyants va obrir el paraigües dins del taxi i usant-lo com a para-sol el va posar entre ella i la finestra.

Em vaig quedar tant al·lucinada que la meva cara no va poder disimular la sorpresa!

La resposta que vaig rebre, va ser ràpida i lògica:
-es que no m’agrada gens el sol.

Foto imitant la posició del paraigües-para-sol dins del taxi.

PD: Crec que per això també hi ha cortinetes a les finestres dels seients del darrere dels taxis. Al principi creia que era per a preservar la intimitat dels clients, però cada dia estic més segura que són cortines-para-sol.

La cançó del post d’avui:
El meu país és tant petit que quan el SOL se’n va a dormir…
És que amb això de la Diada, estic nostàlgica…

Vosaltres que podeu, aneu-hi!

cartell Festa de la Llibertat

Classes de Xinès (I)

Oi que voleu saber com em van les classes de xinès?

Intenteu-ho vosaltres i després en parlem!!!

Llacs

Guangzhou se suposa que és una ciutat industrial i plena d’edifics.
Per trencar tòpics i prejudicis us envio les fotos de dos dels parcs que hi ha a la ciutat, amb llacs inclosos i llocs per menjar.

Liuhua Park

Luhu Park

La cançó pel post d’avui és Rayando el sol