Més coses sobre els usos dels paraigües…
Si sumes l’ús del paraigües com a para-sol amb l’obsessió per estar blanc, i tot això ho eleves a l’enèssima potència, et trobes en la situació en què jo em vaig trobar ara fa dues setmanes:
Vaig compartir el taxi amb dues conegudes cantoneses i com que era hora punta, lògicament vam trobar un petit embús. El cotxe anava lent i s’atura per moments. Com que aquell dia havia sorit el sol, els raigos entraven per la finestra.
Podria ser la imatge de qualsevol cua rutinària de qualsevol lloc del món, però tot es va capgirar en un moment:
Una de les meves acompanyants va obrir el paraigües dins del taxi i usant-lo com a para-sol el va posar entre ella i la finestra.
Em vaig quedar tant al·lucinada que la meva cara no va poder disimular la sorpresa!
La resposta que vaig rebre, va ser ràpida i lògica:
-es que no m’agrada gens el sol.
Foto imitant la posició del paraigües-para-sol dins del taxi.
PD: Crec que per això també hi ha cortinetes a les finestres dels seients del darrere dels taxis. Al principi creia que era per a preservar la intimitat dels clients, però cada dia estic més segura que són cortines-para-sol.
La cançó del post d’avui:
El meu país és tant petit que quan el SOL se’n va a dormir…
És que amb això de la Diada, estic nostàlgica…