Llibreta

Un dels objectes que em va fer més il·lusió obtenir va ser la llibreta del compte corrent xinès, sobretot pel què vaig suar per obtenir-la!!!
I és que els Bancs de la Xina t’hi pot passar de tot!
Aquí en teniu tres exemples:
-Que vagis a obrir un compte corrent, facis la cua, i quan arribis a la taquilla no puguis obri-lo perquè aquell dia s’han acabat les llibretes.
-Que vagis a actualitzar la llibreta, no trobis cua, no et demanin cap paper i t’ho facin en un segon per la guixeta. Llavors, trobis algun error en les anotacions de la llibreta, demanis explicacions i t’exigeixin el passaport, fotocòpia del passaport i alguna cosa més… i com que no ho portes en aquell moment, et quedis amb les ganes de saber què ha passat en el teu compte corrent.
-Que vagis a canviar euros a dollars americans. Preguntis al de seguretat què has de fer, aquest li pregunti a una noia del banc, aquesta a un altre empleat del banc i entre tots quatre ompliu un formulari i et posin a la cua VIP. Que aquell dia la cua VIP s’estanqui, vagi més ràpid la cua dels “simples mortals” i al cap d’una hora de cua, el noi de la guixeta et digui que aquesta operació al banc només la poden fer els xinesos (i tu pensis a què coi es dediquen els tres tios del banc que t’han ajudat a omplir el formulari i com és que una setmana després segueixen treballant allà!)

Aquestes tres històries estan basades en fets reals on no han estat alterats per mantenir l’anonimat ni el lloc ni les persones intervinents: m’han passat a mi a Guangzhou l’any 2007.

Qualsevol nit pot sortir el sol

(Versió rumbera de la ja clàssica cançó de Jaume Sisa. Oh benvinguts, passeu, passeu! Que casa meva és casa vostra…si és que hi ha cases d’algú)