Després dels problemes que he tingut amb aquest blog,
HE DECIDIT CANVIAR-ME.

TINC BLOG NOU!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Desitgeu-me sort i sobretot, visiteu-me a:
MARINYANG.BLOGSPOT.COM

Poca cosa tinc a explicar-vos aquesta setmana.
Tinc el cap més aviat a Barcelona que no pas a Guangzhou.
Estic de tornada i demà ja agafo l’avió!!!!
Tornaré a escriure quan acabin les vacances.
Així que BON NADAL, BONES FESTES I FELIÇ 2008!!!!
Acabo la temporada com la vaig inaugurar
amb el Good day Sunshine de The Beatles.

Com a bona urbanita que sóc, sempre m’he guiat pels aparadors per saber els canvis d’estació.
Aquí a Guangzhou estic un pèl despistada perquè encara que sigui desembre, només em poso una jaqueteta a les nits i la meitat de les vegades em fa nosa! Fins i tot puc presumir de menjar paella en ple mes de Desembre torrant-me al sol!!!!
Però em puc seguir guiant pels canvis de la ciutat: Ara Guangzhou es prepara pel Nadal. En realitat no saben ben bé de què va, però per si de cas, ens han omplert els edificis de tot el que tingui a veure amb el Nadal.
Teniu unes quantes fotos aquí
I la cançó d’avui la trobareu si cliqueu la pista:
higher than the sun
you shoot me from a gun
I need you to elevate me here

Quin honor!!!!

La Marta i Mai9: m’han concedit el Premi al Blog solidari, que és un Premi tipus cadena de la mala sort però aquesta us puc assegurar que és tot el contrari: m’ha emocionat i penso seguir-la perquè tinc ganes de seguir repartint felicitat.
M’explico millor: Es tracta d’un Premi, iniciat per La Bohemia i que té les següents bases:

1.- Cal escriure un post mostrant el premi i citar el nom del bloc que te’l regala, i enllaçar-lo al post que et nomena (per a seguir la cadena)
2.- Escollir un mínim de 7 blocs que creguis que s’han destacat alguna vegada per ajudar, recolzar i compartir. Posar els seus noms i els seus enllaços, i avisar-los (si pots!)
3.- (Opcional). Exhibir el premi amb orgull al bloc, fent un enllaç al post que escrius sobre ell, i l’atorgues als altres.

Després d’una llarga deliberació del Jurat (és a dir, jo mateixa), us faig saber que el Premi és per a:

1.-Xino-xano: perquè reuneixes tots els requisits del Premi (i molts més!): per ajudar-me sempre, per recolzar-me i sobretot per deixar-me compartir aquesta experiència a la Xina.

2.-Albert Puig: per compartir les seves joies musicals i no cansar-se mai de dir: No pirategeu discos d’artistes catalans!

3.-Marta: per seguir compartint aquell esperit que ens va unir a COU

4.-Mai9:per compartir amb mi els teus secrets informàtics

5.-Dani: per compartir amb mi els problemes de wordpress i la censura xinesa

6.-Enric: per seguir compartint amb mi les teves sàvies paraules

7.- Cris i Pep: per compartir secrets de viatge a la vostra Loli Planet

Mentre vosaltres esteu de pont, jo he passat per l’oficina i en agafar l’ascensor he recordat que no us havia explicat una cosa molt important:
en xinès el número 4 (sì) es pronuncia d’una manera massa similar a la paraula mort (sǐ)
és per això que en molts edificis com el meu eviten que hi hagi el pis 4 i l’anomenen 3A.
A més a més, en el meu edifici, han anat encara més lluny i per evitant el 14 (shí sì) han decidit prescindir directament d’aquest pis i passem del 13 al 15 directament.

Avui no us puc deixar ni amb música ni amb foto perquè la censura no em deixa accedir a la meva pàgina en pau i només escriure això m’ha portat massa temps.

Voleu saber com va acabar la part del Banc??
Doncs resulta que tres dies després em van trucar per comprovar les dades. Havien confós el nom del titular amb l’adreça. Ja deia jo que el formulari no l’entenien ni ells…

Una setmana després, els de Barcelona em diuen que no han rebut els diners.Torno a anar al Banc i la conversa que tinc és la següent:
-Where is the money?
-We already sent it.
-And Where is it now?
-No idea.
Em quedo en blanc i marxo del banc al·lucinada.

Per la tarda parlo amb Barcelona i decideixen trucar al Banc d’allà. Resulta que tenen els diners des de fa tres dies i que per problemes burocràtics no els havien ingressats. Els hi cau una bronca de ca l’ample i jo em disculpo telepàticament amb tots els xinesos per haver malpensat d’ells.En el fons els bancs són bancs aquí i a la Xina Popular!!!

Els mobles de l’oficina els he encarregat a una empresa de la ciutat, situada al mateix edifici on tinc la meva oficina.

Igual que l’ETI, vaig estar temptada de recórrer a IKEA, però no volia caure en el recurs fácil… a part que em semblava d’allò més descabellat: una oficina de Barcelona, amb mobles suecs situada a la Xina.

A més a més, aquí IKEA no ofereix un preu assequible per als xinesos, tot i que és una bona opció per tots aquells que es moren per tenir coses occidentals.

Malgrat tot, he de reconèixer que IKEA té els seus punts bons: a mi em va salvar de la desesperació de no trobar cafeteres!!! Tot i que en canvi no hi vaig trobar pinces per girar la carn (vaig acabar comprant-les a una botiga de Hong Kong…). Realment la Xina és un país de contrastos…

Another sunny day

Aquí va una altra història basada en fets reals:

He d’anar al banc a fer una transferencia a un compte de Barcelona. Fins aquí tot sembla una gestió normal… 

 pict0863.jpg

Em passo tot el matí preparant el kit banc:

-llibreta

-passaport

-tres fotocòpies de passaport

-llibre per llegir mentre espero

-mòbil (per jugar si em canso de llegir)

-paperet amb les dades de la gestió

A les 12h em planto al banc. Com que és hora de dinar penso que no hi haurà tantes cues, però la jugada em surt al revés: No hi ha personal a la finestreta de la cua ràpida: està oberta de 9h a 12h i de 14h: a 16:30. Em poso a la cua normal (hi ha unes 10 persones), obro el llibre i començo a llegir…

Una hora i mitja més tard (de les dues finestretes n’hi ha hagut una buida tota aquesta estona) ja em toca a mi. Li dono un paper amb totes les dades per a fer la transferència. La noia em fa omplir un formulari per a poder fer la gestió. Tardo com uns deu minuts en omplir-lo (és molt complicat!) i li retorno. M’assenyala les caselles que he deixat buides i em diu que les ompli. Jo no sé què hi he de posar, però aconsegueixo desxifrar el que he de posar en dues caselles més. Li retorno. Resulta que una de les primeres caselles que havia omplert està equivocada. No sé què he fet malament però em dóna un  formulari per omplir-lo de nou. Li dic que per molts formularis que em doni, si ella no m’ajuda jo no puc omplir-lo. Li torno el formulari i li recordo que té totes les dades apuntades en el paper que tnat cuidadosament he preparart. Després d’una estona d’estira i arronsa, marxo derrotada sense saber què fer.

Per la tarda he de fer unes gestions al centre, així que ho intento en una altra oficina. No hi ha cues i me’n vaig directa a la finestreta. Allà em diuen que el formulari està ben omplert. Fins i tot m’ajuden a omplir les caselles buides. Em diuen que em cobraran 30 Euros per la gestió. Quan estic a punt de fer-li un monument em diu que, malauradament ja són les 16:30 i que a partir d’aquesta hora no poden fer transferències internacionals.

L’endemà, ho intento en el banc que hi ha aprop de l’oficina. Aquest funciona amb numerets. Em toca el 2008 i van pel 2005. La qual cosa significa que tres quarts d’hora més tard (s’ha espatllat el sistema i el banc ha suspès les operacions una estona) em toca el meu torn. Li ensenyo el formulari i em diu que li sap molt de greu però que ells són una “Branch” i no pas una oficina i que per tant, no poden fer aquestes operacions…

El tercer dia torno al banc del primer dia. Avui he calculat bé els horaris i em presento a l’hora que la cua ràpida funciona. Tinc dues persones davant, així que m’atenen al cap de 15 minuts. Li dono el formulari. Em diu que està equivocat i que el torni a omplir. L’omplo i li torno. Em falta posar l’IBAN. El poso. He de firmar un altre paper. Li firmo. No entén què vol dir “transferencia” en la casella del concepte. Diu que li escrigui en anglès. Escric “Transfer”. He de pagar 24,06 Euros per la gestió. Els pago. Crida a la supervisora. Autoritza la transferencia i… la fa!

Em sento relaxada, però com que he estat com uns vint minuts per fer tot això em disculpo als que estan darrera meu fent cua:

-“Dui bu txi! Sometimes banks are so complicated…

i em responen:

- it is you who make it complicated

 i nomes se m’acudeix dir:

-I just wanted to transfer Money… sorry!?

En fi, avui em permeto la llicència de canviar el tema de la cançó. Us deixo amb una cançó que parla del Nadal i amb un gran consell: RESPIRA INCIENSO!!!! (que és la única cosa que he après de tot això!

Encara que aquí només parli de la part divertida de la Xina, us he de dir que estic treballant dur i molt.Aquí teniu la fotografia del resultat de la meva suor i esforços (juntament amb els companys del despatx de Barcelona):

Aquest és el meravellós edifici on hem col·locat el despatx.Està en un pis 15 (que tampoc és massa alt no fos cas que els clients tinguéssin vertigen) i ara estic enmig de les obres i la compra dels mobles (un caos, perquè negar-ho!)En fi, us deixo amb l’entrevista en exclusiva que he concedit pel núm. 1 del BullPen del GAJ i All Flowers in Time Bend Towards The Sun del malhauradament desaparegut Jeff Buckley (amb Elizabeth Fraser)

Com que una imatge val més que mil paraules, us deixo amb aquest video on surt el campus universitari on visc i la fabulosa ciutat de Guangzhou!