Publicat per marinayang a Juliol 29, 2007
Abans d’un viatge, es sol pensar en els objectes que es necessitaran i de seguida et vénen el cap coses com el passaport, el visat, les vacunes, la maleta,…
I malgrat que tot això és necessari, la primera cosa que esdevé indispensable a la Xina són els mocadors de paper.
A Barcelona, només els utilitzava pel que diu el nom (per mocar-se) i només els agafava quan sabia que anava al cinema a plorar.
Aquí o bé hi són pertot arreu, o bé t’agradaria que hi fossin i per tant te’ls emportes a tot arreu. M’explico:
Als restaurants, no et donen tovallons (ni de roba, ni de paper), sino que et donen mocadors. Te’ls trobes de tots els colors, amb logos dels llocs on vas, en un format molt pràctic. Per això, els acabes agafant per quan vas als llocs on t’agradaria que hi fossin.
I quins són aquests llocs? Doncs bàsicament els lavabos!!! Per això en la foto sembla que faci col·lecció, però és per evitar mals majors
Així que a part de la xafugor, em trobo envoltada de mocadors o pensant en mocadors.
Qui m’ho havia de dir!!!
PD: dels lavabos en parlaré més endavant quan estigui física i psíquicament preparada (i vegi que vosaltres també!)
shine
Publicat en Objectes 事物 shì wù | 1 comentari »
Publicat per marinayang a Juliol 28, 2007
Publicat en música 音乐 yīn yuè | 1 comentari »
Publicat per marinayang a Juliol 28, 2007
El JBB em va dir que s’havia adonat que s’havia fet gran el dia que jo vaig abandonar el sunshine de la meva correspondència electrònica. Aquell simple gest ens havia fet entrar en una altra època: la dels correus electrònics amb noms i cognoms propis, i per tant, la de fer servir Internet per coses oficials i serioses.
Per això per aquest blog recupero el sunshine, com a símbol de l’altra època que crec no haver abandonat. Però aquesta vegada serà sunshine en la seva acepció xinesa: yáng guāng. Perquè serà des de la Xina des d’on publicaré la majoria de posts i perquè vull que totes i tots recuperem aquell esperit amb què vam conèixer Internet: una eina per jugar, fer créixer el nostre enginy i utlitzar noms com sunshine.
I com a final d’aquesta inauguració, acabo amb la clàssica cita d’un poeta. Es tracta del gran ídol de masses, el meu amic HSP, que em va dedicar aquests rodolins abans de venir aquí:
Què carai fa la Marina
Que de cop se’n va a la Xina?
Se’ns en va amb el Gerard
Per a un període molt llarg.
A la ciutat de Guangzhou,
De xinès no en sap ni mu.
Montarà un despatx d’advocats
Que ens deixarà bocabadats.
Com que molt bé li anirà
No sabem si tornarà.
Com els xinos no saben dret
se’n fartarà de posar plets.
I nosaltres a l’ICAB
quedarem tots fets un nyap,
El dia menys pensat
ens presentem tots plegats
A celebrar un comitè
Amb arròs, “rollitos” i un bon te.
good day sunshine!!!
Publicat en xerrameca 交谈 jiāo tán | Deixa un Comentari »
